Serrat del Gaig
Descripció de l'element
Petit turonet situat a l’extrem sud-oest del poble, a continuació del carrer Rodors, ocupat per feixes de conreu, a la vora del camí ral de Moià.
Quan es desperta en un dia clar, a més de donar una ullada per tots els racons del poble, sentir el campanar com engruna els quarts i hores, o veure el tràfec quotidià a la carretera que serpenteja prop seu, es pot albirar com el Pirineu pinta l’horitzó amb formes i colors impressionants.
És un lloc tranquil, senzill, i la seva proximitat amb el poble fa passar una bona estona a recer dels seus marges, des d’on es pot veure algun conill que corre i sentir el cant de la guatlla. [AADD, 1996]
Localització
08790
Carretera C-59, km 45
X: 41,8698165
Y: 2,1090374
Informació complementària
El topònim ‘gaig’ possiblement fa referència a una espècie d’au:
“Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Garrulus glandarius), de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre, i plomatge bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra.” [ Carreras, 1982, pàg.780 ]
D’altra banda, també una descripció de les visuals des del cim a l’inventari de recursos patrimonials del Moianès:
“És una muntanya de les més altes del nostre entorn. La seva situació orogràfica permet veure propers i llunyans paisatges que embadaleixen a qui en un dia clar faci parada en aquest mirador que en línia recta no se’n troba cap altre de més alt fins arribar al Moncayo.
Des del seu cim de 1.020 metres es pot veure una gran part del Pirineu amb les crestes més imponents dels seus cims, des del Canigó fins al Port del Comte, sobresortint el Costabona, el Bastiments, el Puigmal, la Tossa d’Alp. També el Moixernó, el Cadí i la Serra d’en Cigar. Tot el Lluçanès es veu escampat com un pessebre. Les Guillaries mostren les seves serres i penya-segats com Cabrera i el Far i com la frondositat de la boscúria s’enllaça amb el Montseny que està fermament assentat per la part de llevant i com el Matagalls vetlla la plana. Molt a prop, el Puig Rodó, la muntanya de Gallifa, el castell de Granera, Sant Llorenç del Munt amb la rodona Mola són el preludi de la majestuositat del Montserrat que darrera seu i amb els tons més variats segons la llum del sol es veu com un gran floró de pedres precioses. A ponent s’endevina els altiplans de la Segarra i enllà d’enllà la serra del Montsec. Als peus, les valls properes de la Gavarra i del Llobregat amb Manresa, la capital del Bages.
Aquest cim, a 20 minuts del poble, és un lloc de repòs des d’on els ulls poden fitar molt enllà complaent-los amb paisatges magnífics” [AADD, 1996]
Bibliografia
- AADD. Inventari de recursos culturals i naturals de l’Estudi per al desenvolupament turístic i econòmic del Moianès, Consorci del Moianès, Moià, 1996.
- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CARRERAS, Joan; et. Al.. Diccionari de la llengua catalana. Ed. Enciclopèdia catalana, Barcelona, 1982.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- SOLÀ, Fortià. Història de Torelló, Barcelona, 1947-48.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920