L’Estany és un dels deu municipis que conformen la comarca natural del Moianès. També en formen part Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló. Tots ells participen en el projecte “Ecomuseu del Moianès”, una iniciativa que té com a objectiu posar en valor el patrimoni preindustrial existent i convertir-lo en dinamitzador del territori.
El ventall d’elements del paisatge físic i humà de la societat preindustrial que configuren l’Ecomuseu del Moianès es poden agrupar en cinc grans àrees temàtiques que ens ajudaran a conèixer les formes de viure, les formes de treballar, les formes d’alimentar-se, les formes d’aprofitar els recursos naturals i les formes de comunicar-se i relacionar-se fins ben entrat el segle XX.
Deixa’t emportar pels paisatges, la història, el patrimoni preindustrial, la gastronomia i la serenitat del Moianès. De nord a sud i d’est a oest gaudiràs de totes les propostes que t’ofereix cadascun dels pobles que en formen part. Gaudeix al Moianès!

Formes de viure
Els masos, les cases de poble, les cases obreres, i les construccions auxiliars ens ofereixen un ampli repertori de formes i models constructius, vinculats a usos i distribucions diversos dels espais habitats.

Mas Grau

Carrer dels Monjos

Carrer dels Monjos 1950

Carrer dels Caputxins

Mas Esplugues. Castellcir

Carrer de poble. Granera

Poble. Sant Quirze Safaja

Poble. Santa Maria d’Oló
Formes de treballar
Inicialment, la transformació del paisatge rural va anar lligada al treball als camps de conreu, fins al segle XVIII, quan s’inicià un procés complementari d’industrialització amb la implantació de diverses fàbriques.

Era d’en Troà. 1920

Mur de pedra seca

Molí dels Frares. 1946

Fàbrica de dalt. 1910

Rentador de llana. Castellterçol

Barraca de vinya. Monistrol de Calders

Barraca de vinya. Calders

Colònia industrial Jorba. Calders
Formes d’alimentar-se
El model gastronòmic preindustrial es basava en força ingredients d’origen vegetal o animal, alguns d’ells transformats (en molins, forns, destil·leries...) a partir de diversos sistemes d’elaboració, conservació i comercialització.

Conreu a la Carrera

Conreu a la Crosa

Ramat de cabres

Ramat de vaques

Molí d'en Brotons. Castellcir

Molí d'en Brotons. Castellcir. Aprox. 1980

Forn del Mas Esplugues. Castellcir

Pots de conserves. Castellterçol
Formes d’aprofitar els recursos naturals
La natura ofereix una gran diversitat de recursos: des del bosc (plantes, fruits, reïnes, llenya, carbó...) fins a la terra (conreus, forns de rajola...), la pedra (pedreres per a la construcció, forns de calç, guix o vidre...) o l’aigua (recs, pous, poues de gel...).

Font d’Auró

Font de la Sala

Font Grossa

Font dels Bous

Poua de la Ginebreda. Castellterçol

Forns de calç. Calders

Font de les Tàpies. Calders

Poua de la Vinyota. Castellterçol
Formes de comunicar-se i relacionar-se
Les xarxes de camins, els mitjans de comunicació i informació, les relacions socials (els usos i costums), les creences religioses o les formes i els espais de lleure també han estat elements que han contribuït a modelar el paisatge.

Camí Ramader

Camí de Vic

Fira de l’Estany

Carretera de Moià

Camí Ral. Moià

Hostal de Can Xarina. Collsuspina

Pont de les Graus. Moià

Pont d’Esplugues. Castellcir