Ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa

L’ermita de Sant Pere del coll de la Crosa va ser erigida entorn el 1485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, cambrer del monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest canonge era hospitaler del monestir l’any 1473, i fou nomenat canonge cambrer entre 1480 i 1490. Així ho acredita un document notarial de 1563, que recull un llistat de cambrers, en el qual s’indica que “et post ea Petrus Grait, et post Petrus Tarrós a quibus fuit confecta ecclessia eremitana Sancti Petri in collo de la Crosa et eum fecit ecclessiam”. [Pladevall-Vigué, 1978, pàg.626]

Aparentment fou construïda abans del 8 d’agost de 1486, moment en el qual el bisbe de Vic va donar llicència per a captar “pro capella Sancti Petri podii de la Caritat, juxta monasterium Stagnense”. [Pladevall-Vigué, 1978, pàg.626]

Se l’anomenava del Puig de la caritat perquè allà es donava una caritat de pa cuit als pobres per la diada de l’exaltació de la Santa Creu; el dia 3 de maig de cada any, rememorant la protecció durant l’any 1481 d’una plaga de llagosta.

En un document de 1572 també hi apareix esmentada la seva existència.

En la visita pastoral del bisbe Pasqual, del 22 de juny de 1686, es fa esment de que tenien cura de l’ermita els hereus del mas Postius, que eren els propietaris del mas de la Crosa en aquell moment: “capella de Sant Pere en lo Estany, cuyda d’ella Postius per esser possessor del mas de la Crosa”.

Els hereus del mas Postius hi tingueren la seva sepultura, segons acredita una lauda tombal que inicialment es trobava davant de l’altar de la capella de Sant Pere del Coll de la Crosa, però que actualment es troba dispositada al Museu de l’Estany. En aquesta pedra tombal hi ha la inscripció:
“Hic jacet Bernardus de Postius, cum sua progenie, quòrum animae requiescant in pace.”
[Pladevall-Vigué, 1978, pàg.74]

S’ignora la data de l’abandó i de l’enrunament de l’ermita, però degué produir-se entre els segles XVII i XVIII, considerant que els documents conservats indiquen que el 1740 ja no tenia culte.

En record d’aquesta ermita i, segons tradició, amb la mateixa imatge que hi havia, els Postius edificaren el segle XVIII una capella dedicada a Sant Pere en el seu mas de Postius (al municipi veí de Muntanyola), que es podria considerar com a successora de l’ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa.

Les ruïnes foren excavades l’any 1977, sense que es conegui el resultat dels treballs realitzats, més enllà de la planta recollida en el llibre de Pladevall i Vingué sobre el monestir de Santa Maria de l’Estany (1978), i del testimoni de la llosa de pedra col·locada enfront de les ruïnes, amb la inscripció: “Sant Pere del Coll de la Crosa. 1485-1700. En recordança. II-1977”.

La onomàstica de Sant Pere Màrtir es celebra el 29 d’abril. Tradicionalment Sant Pere Màrtir era invocat contra les tempestes, i en honor d’ell la gent organitzava romeries i festes, tal com coneixem que succeí a l’Estany al segle XV.
Al Moianès Sant Pere Màrtir també rebia culte a les esglèsies homònimes de Monistrol de Calders i d’Oló, a Moià, o a l’església de Sant Cugat de Gavadons de Collsuspina. [Rodríguez, 1998]

El topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a “Sant Pere Màrtir”, possiblement també es troba relacionat amb l’emplaçament de l’antiga capella de Sant Pere del coll de la Crosa.

Segons explica Josep Tresserra en la seva ressenya històrica, un pergamí de la casa del mas Pinosa de Terrassola explica l’origen de la capella de Sant Pere del Coll de la Crosa, del propi nom del cim del Puig de la Caritat, en un extrem del serrat dels lliris, així com de la tradició de beneir el terme el dia 3 de maig en aquest indret.

“Entrats en el mes de juny de 1481, la llagosta comensá d’arrasar els camps de les masies d’aqueixes encontrades. La gent espantada buscava com podria escapar-se de tan feréstega plaga, que cada dia més i més s’estenia. Per fi resolguere-m invocar la protecció de la Verge Santíssima de l’Estany, anant amb devota professó tots els parroquians de [Sant Feliu de] Terrassola, en el serrat més alt del costat del poble per la banda d’Oló [el Puig de la Caritat] on hi acudí el molt piadós abat de l’Estany, Gabriel Rovira [abat entre 1481 i 1494], qui beneí el terme, fent-li costat, els canonges Pere Joan Roca i Antoni Muntanyola, estant acompanyats de tot el poble. Acabada la benedicció, es repartí un mós de pa a tots els assistents, pagat pe’ls pagesos de Rocafort, Rocabruna i Montcabré de Terrasola; Sentes, Postius i Senties de l’Estany i Crispiera de Ferrerons, amb un glop de vi, donat péls bons amos de Sant Martí, Bojóns, Vilanova, Rodoreda i Ravis, i en acabat, anare-m tots cap á la Iglesia de l’Estany on se digué un ofici amb molta solemnitat, marchant tot seguit cap á Terrasola i acompanyant-nos l’abat fins defora el monestir, vestit amb capa i Mitra... L’anyada encara fou bastant bona i per això es prometé fér la benedicció tots els anya per la diada que semblés bé al honorable abat...”

Mossén Tresserra també es planyia de la poca assistència a aquesta benedicció l’any 1920.

- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995.
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- RODRÍGUEZ, J.L. “Sant Pere Màrtir i la Santa Creu al Moianès”, a La Tosca, núm. Maig 1998 (7), Moià, 1998.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920