Pontarró
Descripció de l'element
Pont de pedra, d’obra de fàbrica de paredat ordinari, d’uns 3 metres d’ample, i un desenvolupament d’uns 17 metres. Consta d’un únic ull de 3 metres de llum, cobert per una volta de mig punt.
En l’extrem de ponent del camí que comunica amb el poble, s’hi troba un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró. A la part superior hi ha una llosa de pedra esculpida en relleu, que representa un calvari; amb la mare de Déu, la muller de Cleofàs i Maria Magadalena.
Localització
8790
Carrer de la Serreta, s/n
X: 41,8705835
Y: 2,1153345
Descripció històrica
Trobem constància de l’existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l’abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau:
“Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau se atura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí.
Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)” [APSME, lligall 1454-1500, Puigferrat, 2014]
Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades “en lo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany”. Afronten a solixent amb un “marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera”. (...) A sol ponent “part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.” A tramuntana, “part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda”. [APSME, lligall 1454-1500, Puigferrat, 2014]
També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s’indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l’Estany amb la població de Vic.
El 1668 s’erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d’aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949.
Entre 1734 i 1737 es cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l’Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l’estany, en l’extrem nord.
Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que “l’any 1554 l’abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l’estany”, actualment conservada a un dels costats de l’ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954]
Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l’Estany.
Entre 1999 i 2000 s’executaren diverses obres de condicionament de les boques d’entrada i de sortida de la Mina de l’Estany, impulsades per l’Ajuntament, que inclogueren la construcció a ran del pontarró d’un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l’Estany i la pavimentació del camí lateral d’acostament a l’ull del pontarró per la vora oest.
Bibliografia
- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- FOLCH-I-TORRES, Joaquim. “La ejemplar restauración de la ‘Creu de Terme’ de Santa Maria de l’Estany”, a Revista Destino, 23 d’octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l’Estany, L’Estany, 1955.
- MORROS, Jordi -PUIGFERRAT, Carles. “Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l’Estany (el Moianès)” a Ausa, XXIV, nº166 (pàg. 753-780). Ed. Patronat d’Estudis Osonencs. Vic, 2010.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- PUIGFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d’algunes dependències del monestir de Santa Maria de l’Estany (Moianès), [buidat parcial de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria de l’Estany - APSME], L’Estany (Inèdit), 2014.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920