Font del Mig del Prat
Descripció de l'element
Construcció de paredat, que defineix un recinte amb un banc perimetral. En el costat de llevant es troba el broc de la font, que aboca l’aigua a un vas de lloses de pedra, les quals condueixen l’aigua abocada cap al rec del mig del Prat. Aparentment es tracta d’una font de pou.
L’àmbit de la font es troba envoltat per alineacions d’arbres que hi fan ombra a l’estiu.
Localització
08790
Carretera C-59, km 46
X: 41,8649907
Y: 2,1125522
Descripció històrica
La referència documental més antiga que en coneixem correspon al plànol de 1882 del projecte de la carretera provincial de Moià a Calaf, en el qual apareix situada en el seu emplaçament actual, recolzant el camí antic que comunicava el poble amb el raval del Prat, travessant el prat de l’antic estany.
En un document de 1890 s’esmenta que la font del prat no té aigua de manera permanent: “(...) forman un conjunto de doce fuentes de agua permanente, y la [fuente] del prado, que tiene sus periodos.” [Tabé, 1890, pàg. 9]
En diverses ressenyes històriques contemporànies s’indica que quan es construí la font del Prat, la font de les Eres passà a anomenar-se com a “font vella”, però en el document de 1890 anteriorment citat la font de les Eres encara s’anomena com a “font municipal”, de manera que el seu canvi de denominació possiblement fou adoptant-se popularment de manera gradual en el decurs del segle XX.
A començament del segle XX l’aigua no brollava de manera contínua a la font del Prat, tal com ens indica una acta de l’Ajuntament del mes de juliol de 1924. Aquell fou un any de sequera i s’encarregà una prospecció per tractar de fer un pou nou que aportés aigua suficient “al capdavall del Prat”. [AADD, 1995]
Possiblement la interpretació confusa d’aquest document de 1924, que transcrivim a la informació complementària, hagi originat la conclusió errònia que podem trobar també en diverses ressenyes històriques contemporànies, segons la qual l’aigua de la font de les Pedroses es canalitzà fins a la font del Prat (cal considerar que hi ha més d’un quilòmetre de distància entre ambdues fonts).
Informació complementària
Acta [del Ple Municipal] en relació a les fonts de La Sala, de la font de La Padrosa, i de la font del Mig del Prat, datada el 20 de juliol de 1924.
“En el pueblo de Estany a 20 de julio de 1924.
Reunido el Ayuntamiento en Pleno con asistencia de los Concejales expresados [3 regidors i l’alcalde] al margen bajo la presidencia del Sr. Alcalde este expone el objeto de la convocatoria que era determinar las medidas a tomar en vista a la gran carestía de agua. (…).
A propuesta de los concejales D. Segismundo [Arnaus?], D. José Franquesa se acuerda que en vista de que el pozo empezado en el año 1913 en el sitio llamado la Padrosa da un poco de agua y dado que en aquella fecha se aseguraba existía un caudal de agua mas que suficiente para el pueblo el Ayuntamiento acuerda empezar de nuevo las gestiones para proceder a prolongar [en el temps l’aprofitament de] dicho pozo y a tal fin se acuerda delegar al Sr. Pedro Bigas para que baya a Tona por si encuentra algún practico [especialista que coneix la pràctica] para estos trabajos para verificar el consiguiente presupuesto a fin de arbitrar los fondos necesarios.
Tambien se acuerda a propuesta del Sr. Alcalde y se desea que este acuerdo tenga el carácter de verdadero compromiso irrevocable que en caso de encontrarse en aquel lugar agua suficiente se haga una fuente para los del “capdavall del Prat” y si no se encontrara agua mas que el agua que ba a la fuente de la Padrosa y esta quedara seca el Ayuntamiento se compromete a [llevarla?] otra vez a la fuente tal como esta aflora. Asi se acuerda y sin otros asuntos que tratar se levanta la sesión de todo lo cual yo el Secretario Certifico.
Juan Solergibert - Juan Puigoriol - Jose Canet - Segismundo Arnaus”
Bibliografia
- AADD. “Dades històriques del poble” dins el Programa de Festa Major de l’Estany, Ed. Ajuntament de l’Estany, 1995.
- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- SOLÀ, Fortià. Història de Torelló, Barcelona, 1947-48.
- TABÉ, Matias; DE CLASCÀ, Antonio. Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852, Tipolitografia Luis Tasso, Barcelona, 1890.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920