< >

Safareig

1.23

Descripció de l'element

Tipus d’element

Patrimoni immoble - Obra civil

Catalogació

Estil i època

Obra civil vernacla

Cronologia

Desconeguda

Autoria

Desconeguda

Parcel·la

Parcel·la adjacent al pontarró en la seva vora nord

Context

El desnivell és accentuat en la vora oest del safareig. Actualment es troba inclòs dins la finca de l’antic molí de l’Estany, dels canonges, o del Grau, en un entorn boscós, al costat del pontarró medieval i del naixement de la riera de l’Estany

Elements

Vas de contenció d’aigües format aparentment per murs de paredat ordinari

Ús actual

Bassa i piscina privada de la finca del Molí del Grau

Ús original

Safareig públic

Estat de conservació

Bo en general

Entorn de protecció

Aspecte força desfigurat degut a la barana, construccions recents adjacents, i tractament enjardinat del seu entorn

Situacions de risc

Localització

Nucli urbà de l’Estany - Moianès - Bages (Barcelona)

Codi INE
08790

Adreça
Carrer de la Serreta, s/n

Coordenades UTM
X: 41,8715499
Y: 2,11545

Descripció històrica

Trobem constància de l’existència del safareig en un document de 1890 que el situa detalladament [Tabé, 1890] , així com en la ressenya històrica de mossèn Tresserra [Tressera, 1920] i en una fotografia del Pontarró datada cap al 1954.
Possiblement al voltant de la dècada de 1940 el safareig es vinculà a la finca del Molí del Grau, coincidint amb el seu progressiu abandó, i amb l’adquisició del citat molí per part del cirurgià Josep Maria Vilardell, que estiuejava del poble.

Informació complementària

En una descripció del terme de l’Estany de l’any 1890 s’indica que:
“La carretera provincial que conduce al citado pueblo [l’Estany] pasa por el centro de la población, y á tres minutos, por la misma línea, se halla á la derecha y transversal, el camino llamado Pontarró, en donde se encuentra un oratorio de piedra, el lavadero debajo, y á la izquierda, pasando por encima el camino de carretera vecinal denominado La Carrera (…).” [Tobé, 1890, pàg. 7]

Mentre que a la ressenya històrica de 1920 també es diu que:
“La mina ampla i macisa que com la font [vella] diu prou clar que és, obra de frare, existeix avui encara i recull les aigües sobreres del plá, buidant-les per l’extrem N.O. en un safreig á cinc minuts del poble.” [Tresserra, 1920, pàg. 2]

Bibliografia

- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- FOLCH-I-TORRES, Joaquim. “La ejemplar restauración de la ‘Creu de Terme’ de Santa Maria de l’Estany”, a Revista Destino, 23 d’octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l’Estany, L’Estany, 1955.
- MORROS, Jordi -PUIGFERRAT, Carles. “Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l’Estany (el Moianès)” a Ausa, XXIV, nº166 (pàg. 753-780). Ed. Patronat d’Estudis Osonencs. Vic, 2010.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- TABÉ, Matias; DE CLASCÀ, Antonio. Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852, Tipolitografia Luis Tasso, Barcelona, 1890.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920