Puig de la Caritat
Descripció de l'element
És una muntanya de les més altes de l’entorn. La seva situació orogràfica permet veure paisatges propers i llunyans, que embadaleixen a qui en un dia clar faci parada en aquest mirador privilegiat.
Des del seu cim de 1.020 metres es pot veure una gran part del Pirineu amb les crestes més imponents dels seus cims; des del Canigó fins al Port del Comte, sobresortint el Costabona, el Bastiments, el Puigmal, la Tossa d’Alp. També el Moixernó, el Cadí i la Serra d’en Cigar. Tot el Lluçanès es veu escampat com un pessebre. Les Guillaries mostren les seves serres i penya-segats com Cabrera i el Far i com la frondositat de la boscúria s’enllaça amb el Montseny que està fermament assentat per la part de llevant i com el Matagalls vetlla la plana. Molt a prop, el Puig Rodó, la muntanya de Gallifa, el castell de Granera, Sant Llorenç del Munt amb la rodona Mola són el preludi de la majestuositat del Montserrat que darrera seu i amb els tons més variats segons la llum del sol es veu com un gran floró de pedres precioses. A ponent s’endevina els altiplans de la Segarra i enllà d’enllà la serra del Montsec. Als peus, les valls properes de la Gavarra i del Llobregat amb Manresa, la capital del Bages. [AADD, 1996]
Localització
08790
Serrat dels lliris
X: 41,8756964
Y: 2,1086082
Informació complementària
Segons explica Josep Tresserra en la seva ressenya històrica, un pergamí de la casa del mas Pinosa de Terrassola explica l’origen de la capella de Sant Pere del Coll de la Crosa, del propi nom del cim del Puig de la Caritat, en un extrem del serrat dels lliris, així com de la tradició de beneir el terme el dia 3 de maig en aquest indret.
“Entrats en el mes de juny de 1481, la llagosta comensá d’arrasar els camps de les masies d’aqueixes encontrades. La gent espantada buscava com podria escapar-se de tan feréstega plaga, que cada dia més i més s’estenia. Per fi resolguere-m invocar la protecció de la Verge Santíssima de l’Estany, anant amb devota professó tots els parroquians de [Sant Feliu de] Terrassola, en el serrat més alt del costat del poble per la banda d’Oló [el Puig de la Caritat] on hi acudí el molt piadós abat de l’Estany, Gabriel Rovira [abat entre 1481 i 1494], qui beneí el terme, fent-li costat, els canonges Pere Joan Roca i Antoni Muntanyola, estant acompanyats de tot el poble. Acabada la benedicció, es repartí un mós de pa a tots els assistents, pagat pe’ls pagesos de Rocafort, Rocabruna i Montcabré de Terrasola; Sentes, Postius i Senties de l’Estany i Crispiera de Ferrerons, amb un glop de vi, donat péls bons amos de Sant Martí, Bojóns, Vilanova, Rodoreda i Ravis, i en acabat, anare-m tots cap á la Iglesia de l’Estany on se digué un ofici amb molta solemnitat, marchant tot seguit cap á Terrasola i acompanyant-nos l’abat fins defora el monestir, vestit amb capa i Mitra... L’anyada encara fou bastant bona i per això es prometé fér la benedicció tots els anya per la diada que semblés bé al honorable abat...”
Mossén Tresserra també es planyia de la poca assistència a aquesta benedicció l’any 1920. Mentre que JL. Rodríguez esmenta que després de la missa, existia el costum de convidar a dinar a casa en la diada als amics. [Rodríguez, 1998.
El serrat on es troba el Puig de la Caritat, és conegut com el serrat dels lliris, per l’abundància d’una espècie vegetal d’aquesta família:
“El temps de la romeria [a començament de maig] coincidia amb el floriment del ‘Narcisssus poeticus’ o satalia, de pètals blancs i aroma suau, que creix en aquest indret, i els romeus n’agafaven, ja de tornada, per fer-ne ofrena a la Mare de Déu, costum que possiblement motivà que aquesta flor acabés anomenant-se també el ‘lliri de la Mare de Déu’ popularment.” [Rodríguez, 1998]
Bibliografia
- AADD. Inventari de recursos culturals i naturals de l’Estudi per al desenvolupament turístic i econòmic del Moianès, Consorci del Moianès, Moià, 1996.
- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona, 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona, 1974.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- RODRÍGUEZ, J.L. “Montfred i el puig de la Caritat de l’Estany”, a La Tosca, núm. Febrer-març-1998 (pàg. 7), Moià, 1998.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920