Coll de la Crosa
Descripció de l'element
Petit altiplà que forma una terrassa natural a l’extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d’Oló.
Aquest altiplà queda delimitat pel serrat dels lliris (pel Puig de la caritat), pel serrat de Puigmartre, pel puig de la Devesa, i inferiorment pel prat ocupat antigament per l’Estany.
Localització
08790
Pla de la Crosa
X: 41,8720375
Y: 2,1081963
Descripció històrica
El seu topònim possiblement s’originés en temps arcaics. [Coromines, 1995]
Al coll de la Crosa s’hi erigí l’ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa cap al 1485, i hi perdurà fins al seu abandonament i enrunament al segle XVIII.
Informació complementària
El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines:
“La Crosa: es recull el significat de ‘clotada’ o ‘buit de dins’ (balmat, concavat). “En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux/creuse, i oc. Cròs/-sa, (...) només s’ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.” (...) S’esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III]
A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: “lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s’hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l’Estanyol.”
[Coromines, 1995, pàg. 469, v. III]
D’altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a “Sant Pere Màrtir”, possiblement es troba relacionat amb l’emplaçament de l’antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa.
Bibliografia
- AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009.
- CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993).
- COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995.
- COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003.
- PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978.
- POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974.
- Puigferrat, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d’algunes dependències del monestir de Santa Maria de l’Estany (Moianès), [buidat parcial de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria de l’Estany - APSME], L’Estany (Inèdit), 2014.
- RODRÍGUEZ, J.L. “El molí del Grau de l'Estany”, a La Tosca, núm. 480-481 (pàg. 24-25), Moià, 1991.
- TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920